Entenem que cal fugir del model de cicle vital centrat en la productivitat per posar les persones al centre de la vida. El repartiment equitatiu del treball, del salari i de l’oci, així com una aposta decidida en matèria d’habitatge, són la garantia per a l’autogestió del cicle vital de cadascú. Cal apostar clarament per tornar el protagonisme a les persones i incentivar l’empoderament col·lectiu en totes les etapes vitals, afavorint les dinàmiques intergeneracionals i apostant per un acompanyament de les persones soles en aquelles etapes de la vida que sigui necessària la comunitat per tirar endavant. Hem de deixar de concebre la infància i la joventut com a preciutadania, i la vellesa com a postciutadania; i hem de superar tant la lògica ordenada i caduca de formar-se, produir, i retirar-se, com el nou cicle vital desestructurat i precari que tampoc no preveu la pluralitat de les diverses situacions de vida de cadascú.
