Un nou camí

sobirania-nacional
#1

A casa nostra, aquesta realitat es tradueix en un context específic: el procés de trencament de la Constitució territorial de 1978, que té la seva màxima expressió en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2010 i en els processos constants de recentralització practicats per l’Estat central en el marc de la crisis desfermada el 2008. Aquest procés ha arribat a un punt de no retorn. Per una àmplia majoria de catalans i catalanes, ja no es tracta de revisar el pacte del 78, sinó d’iniciar un camí nou.

Fem nostra i volem actualitzar la tradició majoritària del republicanisme catalanista i de les classes populars catalanes a partir de la defensa de sobiranies plenes i lliurement compartides.

En aquest sentit, apostem per la creació a Catalunya d’una república social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional. Una República que s’ha de constituir en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península. L’expressió d’aquesta construcció conjunta ha de residir en la capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional.

Diagnosi de Sobirania nacional
Normes d'ús d'aquesta plataforma
#2

Algunes bones pràctiques a tenir en compte abans de començar a escriure:

  • Instrueix-te. Llegeix els comentaris ja existents abans de llançar la teva proposta, per no repetir la teva idea si ja ha estat recollida.
  • Proposa. Per a una bona deliberació són necessàries les aportacions constructives, no només les crítiques.
  • Respecta. Es tracta de dialogar i construir. Respecta les opinions de la resta i qüestiona amb fonament.
  • Imagina. Necessitem bones idees realitzables, una intel·ligència col·lectiva capaç d’aportar a les millors propostes.
  • Posa-hi ordre. Respon sempre respectant l’ordre del tema tractat i dins de la temàtica corresponent. Hi ha altres espais habilitats per tractar altres temes.
  • Sintetitza. Sempre que puguis, expressa’t amb claredat i precisió. Poques paraules i ben dites.

Un País En Comú no es responsabilitza de l’ús incorrecte que d’aquesta plataforma poguessin fer-ne algunes persones usuàries o dels continguts que hi aportin. Cada persona usuària és responsable d’utilitzar la plataforma correctament, així com de la legalitat dels continguts i de les opinions que hi hagi compartit.

No està permès afegir cap contingut il·legal o no autoritzat al lloc web, com ara informació que tingui les següents característiques:

  • Que sigui falsa o enganyosa;
  • Que infringeixi qualsevol dret d’Un País En Comú o de qualsevol tercera part, com per exemple, les marques registrades, els drets d’autoria o altres de propietat intel·lectual i industrial o drets relacionats;
  • Que atempti contra la intimitat d’altri, com ara la publicació de detalls personals d’altres participants, com el nom, l’adreça, el número de telèfon, el correu electrònic, fotografies o qualsevol altra informació de caràcter personal;
  • Que hi contingui virus, troians, robots o altres programes que puguin malmetre el lloc web o els sistemes d’Un País En Comú o el lloc web o el sistema de qualsevol tercera part o bé que tinguin la intenció d’eludir les mesures tècniques dissenyades per al correcte funcionament de la plataforma;
  • Que pretengui enviar correu brossa a la comunitat usuària o sobrecarregar el sistema;
  • Que tingui el caràcter de cadena de missatges, joc piramidal o joc d’atzar;
  • Que tingui fins comercials, com ara publicar ofertes de treball o anuncis;
  • Que vagi contra la decència pública; en conseqüència, el contingut no ha d’incitar a l’odi, discriminar, amenaçar, provocar, ni tenir un sentit o un caràcter sexual, violent, groller, ni ofensiu;
  • Que infringeixi una llei o una regulació aplicable;
  • Que faci campanyes per promoure el vot massiu a altres propostes no relacionades amb el procés i el marc de debat;
  • Que pugui crear múltiples usuaris simulant ser persones diferents (astroturfing).
#3

Històricament, Catalunya s’ha anat configurant com a una realitat nacional, és a dir, com una nació, en un constant procés de transformació i mestissatge que l’ha construït i articulat.

En els últims temps, la ciutadania de Catalunya hem expressat de manera clara i majoritària que constituïm una comunitat política sobirana amb el dret irrenunciable a determinar lliurement el nostre futur a través d’un referèndum; que ha de ser efectiu, amb reconeixement i garanties.

Aquesta voluntat d’autogovern no és nova. S’ha fet palesa en diversos processos de canvi polític al llarg del temps. En la defensa persistent d’institucions pròpies davant el centralisme i l’absolutisme, en les diverses apel·lacions a l’Estat i la República catalanes durant els segles XIX i XX, en l’impuls de l’Estatut de Núria de 1932, en el mateix procés constituent de 1977-1978 i fins i tot en la proposta de reforma estatutària aprovada pel Parlament de Catalunya el 2005. Projectes diversos que han cercat la construcció de la sobirania pròpia i la transformació del marc estatal existent com a dos processos entrelligats.

Actualment, vivim un període de clara transformació de la realitat nacional catalana en un món nou. Aquest es caracteritza per una sostracció constant de sobirania popular en favor de poders públics i privats amb poc, quan no nul, control democràtic. Procés que s’emmarca alhora en una gran transformació social, cultural i econòmica global que ha portat a l’erosió i a la reconfiguració de les sobiranies clàssiques.

Els canvis en curs estableixen un seguit d’interdependències que obliguen a articular la noció de sobirania sobre noves bases. És per això que, cada cop més, cobren sentit conceptes com els de sobiranies en transició, postwestfalianes (és a dir, postestatals), o, a partir de principis democràtics, sobiranies compartides.