Des de fa anys s’arrossega al territori una pèrdua d’ocupació provocada per les crisis dels anys 90 de la indústria tèxtil i minera, a la qual s’afegeix la crisi del 2008 a la construcció i també el sector metal·lúrgic vinculat a l’automoció que va provocar unes elevades taxes d’atur. En l’actualitat, i tot i que les xifres comencen a recuperar-se, hi ha dificultats per la implementació de noves empreses industrials que ocupin gran volum de persones.
En aquest sentit, cal enfocar les polítiques econòmiques a impulsar els nous sectors potencials com els sectors agroalimentari i el turisme sostenible al Bages i al Berguedà, o el primari i la gestió forestal al Solsonès i també al Berguedà. Sectors que poden esdevenir elements tractors econòmicament, si hi afegim també el sector de l’atenció a les persones i el cultural. Així mateix, a Osona, la indústria càrnia i ramadera ha adquirit una gran potència que, per contra, ha generat problemàtiques que cal afrontar: la generació de purins que fruït del seu mal tractament ha contaminat les nostres aigües i la proliferació de males praxis laborals que afecten especialment les persones nouvingudes. De la mateixa manera, al Bages, la indústria minera, present des de principis del segle passat, ha creat un gran nombre de llocs de treball, però ha provocat greuges ambientals greus com la salinització de l’aigua. En aquest sentit, entenem que cal exigir la internalització de costos ambientals per poder mantenir l’activitat. Finalment, l’Anoia, té un gran potencial en la logística i també per recuperació de la tradició i l’innovació en la indústria adobera.
Per altra banda, cal treballar per uns sistemes de coneixement universitaris, de veritable transferència social i econòmica amb el territori, i millorar encara més les potencialitats de la Universitat Central-Uvic, l’Escola Universitària de l’UPC a Manresa, i els diversos centres tecnològics, com el Forestal de Catalunya (Solsona).