Fer front als reptes de la sobirania tecnològica requereix, també, el desenvolupament i foment de les tecnologies per a la sobirania: plataformes digitals per a la democràcia, monedes digitals sobiranes, programari de gestió d’infraestructures, comunicació, intel·ligència col·lectiva, etc. La clau per recuperar la sobirania en altres àmbits és posar a disposició i apostar per noves (i velles) tecnologies socials que permetin la governança democràtica de les infraestructures i els serveis publicocomuns, a través de sistemes de transparència, participació, rendició de comptes i comunicació directa. Les tecnologies digitals han d’entendre’s sempre com complementàries dels processos socials allà on aquests tenen lloc (sigui a la xarxa o al barri). Així, no es tracta de substituir els mecanismes no digitals (consells, assemblees, manifestacions, conflictes social, etc.) per tecnologies digitals; sinó de reforçar-los i complementar-los digitalment. Sense ignorar, igualment, la profunda transformació i democratització que les mateixes tecnologies poden aportar, sempre i quan siguin sobiranes, obertes, lliures i apropiables.
