Per posar la vida humana al centre dels interessos polítics i fer sostenibles la producció i reproducció necessàries pel sosteniment de la vida cal involucrar els poders públics, les empreses i els homes en les tasques de cura tradicionalment dutes a terme per les dones. Cal acabar amb la mala distribució i la invisibilització d’aquestes tasques, que provoquen una càrrega de treball desigual entre homes i dones, així com una desigual participació en l’economia monetaritzada que provoca la feminització de la pobresa i l’accés insuficient als drets socials i econòmics. A més, en darrer terme aquesta mala distribució i invisibilització porta a un sistema social insostenible, en què el consum importa més que les relacions, les inevitables interdependències entre les persones són ignorades o estigmatitzades, i les generacions futures queden fora de l’equació.
