Hem d’entendre la qüestió de la sobirania tecnològica dins el marc, més ampli, de les lluites que s’oposen a l’austeritat i la mercantilització. Els esforços per establir o recuperar la sobirania en el domini de la tecnologia ha d’anar lligat a la recuperació de sobirania en altres àmbits, com l’alimentació, l’energia, l’habitatge o les finances. Tots aquests àmbits estan sent, cada vegada més, dominats per les plataformes tecnològiques i de dades digitals. Hem de ser conscients que corporacions com Monsanto s’està desplaçant cap al terreny de les “big-data”, mentre empreses com Google o Apple s’han convertit en actors molt rellevants en l’àmbit de l’energia. Les anomenades empreses de “consum col·laboratiu”, com Airbnb, estan desafiant les polítiques públiques d’habitatge assequible, provocant un augment del preu del lloguer i una creixent financerització de la vida urbana. Uber, al seu torn, és una màquina de precarització del treball, reduint les possibilitats de protecció social i de negociació col·lectiva.
