Cal una reindustrialització que potenciï l’especificitat agroindustrial, però sense limitar-s’hi. Cal apostar, també, per un turisme vinculat als valors naturals i culturals propis, de qualitat i no massificat. Cal afavorir el comerç de proximitat que s’integra i s’arrela a les ciutats i pobles i no les desintegra. Cal una nova cultura energètica sobirana, distribuïda i lliure de carboni, capaç d’atendre un territori dispers amb molts nuclis petits i amb molts problemes de pobresa energètica. I que ho faci des de l’aprofitament dels recursos renovables autòctons, la innovació tecnològica i la gestió municipal.
