Evitar l’especialització territorial dels espais de residència, activitat o serveis. Cal promoure teixits urbans compactes i complexos, en els que s’hi desenvolupin diversitat d’usos de manera que la mobilitat sigui un dret i no una obligació. Millorar el transport públic i facilitar els modes no motoritzats. Cal fer una gestió intel·ligent de la mobilitat privada, la promoció de les formes de gestió del trànsit, el vehicle compartit i dels nous vehicles menys contaminants. Des d’aquesta concepció sostenible del territori, calen un conjunt d’actuacions que corresponen bàsicament a la xarxa ferroviària, com la més avantatjosa per servir de forma eficient i sostenible una àrea urbana densa amb un alt nivell d’ocupació. Entre les noves infraestructures ferroviàries, cal millorar la comunicació interna de la regió, amb les ampliacions de la xarxa de metro, tramvia; les noves línies de rodalia amb les correccions dels actuals impactes en el seu pas per determinades ciutats metropolitanes i conseqüentment amb els respectius soterraments, i amb les extensions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, així com realitzar les actuacions necessàries per minimitzar l’impacte que les vies ràpides provoquen en alguns municipis de la regió metropolitana (Badalona, Sant Adrià).
