A Catalunya els poders i les institucions públiques han d’oferir polítiques públiques de memòria democràtica. Unes polítiques que no només han de servir per conèixer un passat on les institucions col·lectives democràtiques (partits, sindicats, cooperatives, ateneus, etc.) han estat la base sobre la qual s’han conquerit les llibertats polítiques i nacionals, i s’ha millorat el benestar material de la ciutadania d’aquest país; sinó que han de servir de punt de trobada amb les generacions més joves perquè siguin partícips, des de les seves preocupacions i interessos, de la revisió i valoració de les experiències col·lectives passades com la manera més adient de dotar-se d’eines per millorar la seva sort i aprofitar les oportunitats de canvi polític que s’obren en el present. Unes experiències col·lectives que resten magníficament sintetitzades en la màxima de Josep Anselm Clavé: “Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços”.
