La gent jove ha estat el laboratori de pràctiques de la desregulació i la precarietat laboral que posteriorment i amb l’excusa de la crisi s’han estès a tota la ciutadania. Avui dia, la gent jove que no ha hagut de marxar del país a buscar-se la vida, només té dues opcions: el treball precari o l’atur. Un treball precari en forma d’una temporalitat excessiva, d’unes pràctiques sense remunerar, i d’unes ofertes de treball que freguen l’estafa. A més, es posen grans traves per a l’accés a l’educació. No només els preus de les taxes universitàries són abusives, sinó que a més a Catalunya s’ha de pagar per accedir als graus superiors de formació professional. També cal destacar l’ofensiva de l’individualisme i el masclisme a través de la oferta cultural i d’oci consumista de les grans plataformes comercials, mediàtiques o de l’entreteniment. Així mateix, aquesta mateixa gent jove hem estat en gran part motor del canvi que es va gestar a les places. La gent jove no som ciutdania del futur, som ciutadania del present, ciutadania empoderada, que prenem les nostres pròpies decisions i que ens manifestem en els nostres espais.
