El canvi de model econòmic, social, ambiental i polític que proposem des d’aquest nou espai polític és un canvi sistèmic, profund i revolucionari. És a través de la força de la gent que aquesta revolució, que va començar a les places i que ja ha arribat a molts ajuntaments, podrà convertir-se en la nova hegemonia que volem que lideri el procés de canvi a Catalunya. La nostra principal arma, i també el nostre principal objectiu, no és un altre que una democràcia real.
Ara bé, no hi haurà revolució democràtica si aquesta no és plenament feminista. Que les dones hagin estat invisibilitzades en la política formal té moltes explicacions i conseqüències, però això no vol dir que no hagin fet política. L’acció política de les dones ve de lluny. A banda d’incidir en qüestions que sempre han format part de la política convencional, el feminisme ha fet aflorar nombroses matèries que havien estat excloses de l’agenda política. De forma singular, les lluites feministes han estat pioneres posant l’accent en les qüestions socials, els treballs de cures i domèstics, la reorganització del temps o les polítiques que regulen les intimitats i els cossos. La incorporació de les dones a la política ha permès la diversificació de les agendes públiques, incorporant els interessos i les necessitats de la ciutadania des dels sabers i les experiències de les dones. Superar l’androcentrisme en la gestió pública i garantir el dret de les dones a representar i ser representades és avançar en la construcció de la democràcia. Sense paritat la democràcia està inacabada.
Sens dubte, la vinculació i aliances de les lluites ecologistes, pacifistes, antiracistes i feministes han revertit en la millora de les democràcies. El moviment mundial de dones ha tingut molt a veure en la creació d’altres referents i formes de fer política i construir democràcia. Per construir la democràcia que volem a Catalunya no podem oblidar d’on venim. Catalunya té un passat republicà i de lluita pels drets polítics i socials, un passat en què l’emancipació de la dona era un dels punts fonamentals de la transformació social i un passat sobre el qual s’han d’assentar les bases de la nova democràcia. La Catalunya d’avui, els seus pobles, les seves ciutats i els seus barris no s’entenen sense les lluites socials i democràtiques protagonitzades per les seves classes populars durant el segle XX. Catalunya, com la resta d’Espanya, va patir una guerra civil i quaranta anys de dictadura franquista que no pot ser ocultada i tergiversada. Les llibertats actuals són fites assolides per les persones que encarnaren els valors republicans i que van protagonitzar la lluita antifranquista. Per conèixer i reconèixer aquest passat, les polítiques públiques de memòria democràtica són un dret de la ciutadania.
La democràcia política que avui coneixem no ha estat una conquesta burgesa, sinó obrera i popular. Però la gran conquesta que va significar el sufragi universal no evita que el poder real estigui encara en mans d’una minoria que monopolitza el poder econòmic i, gràcies a ell, el poder polític i mediàtic. A Catalunya, a Espanya i a Europa vivim actualment una crisi política i institucional que evidencia que el sistema liberal representatiu està fent aigües. Calen noves propostes que donin resposta al clam majoritari de la societat per una democràcia real.
Democratitzar les institucions i fer-les absolutament transparents és, avui, una necessitat. Apostem en aquest sentit per una transformació de l’administració pública, fent-la més oberta i més deliberativa. La política s’ha d’impregnar de principis ètics que evitin que les institucions públiques i els partits polítics tornin a caure en les dinàmiques de corrupció sistèmica que hem viscut en les últimes dècades. Cal recuperar els principis bàsics de la democràcia tal com la coneixem, ja que en els darrers anys qüestions fonamentals com la llibertat d’expressió, el respecte als drets humans o la separació de poders han tingut retrocessos importants a casa nostra. Però amb tot això no n’hi ha prou, cal anar molt més enllà.
La nostra és una proposta d’emancipació social i comunitària. Enfront de l’hegemonia neoliberal del lliure mercat i l’estatisme jeràrquic i burocratitzat, nosaltres apostem per un nou model, radicalment democràtic, basat en l’empoderament de la ciutadania. Un model que situï la gent del carrer al centre de l’acció política i que reforci la vida comunitària als veïnats, als barris, als llocs de treball i a tots els espais de confluència de la ciutadania. La comunitat immediata és la primera que fa superar el sentiment d’impotència de l’individu aïllat i ens fa comprendre que quan ens ajuntem adquirim una força insospitada per transformar el món.
El canvi que proposem, perseguim i impulsem des del nostre espai polític se sustenta en la construcció d’una democràcia plena. Una democràcia de base, més justa, més igualitària, solidària, neta, participativa i que impregni tots els àmbits de la nostra societat. Una democràcia que millori la qualitat de vida de la ciutadania, que posi fi a les desigualtats i que sigui respectuosa amb el medi ambient. Una democràcia que millori els espais i canals representatius però que, al mateix temps, desenvolupi nous mecanismes de participació i de democràcia directa. Cal generalitzar i normalitzar l’ús d’aquests instruments per tal de fer efectiva la coresponsabilització ciutadana dels afers públics. Només així podrem aconseguir que la ciutadania esdevinguem realment protagonistes de l’acció política del nostre país.
Apostem, en definitiva, per una nova forma de fer política que aprofundeix en la democràcia i que se sustenta en els principis i valors defensats per les lluites feministes. Volem garantir noves formes de fer que capgiren la representació, que inclouen temàtiques fins ara no legitimades en l’agenda pública, que rebutgen les violències masclistes i que desenvolupen espais sense desigualtats ni discriminacions.
Volem feminitzar i despatriarcalitzar la política actual. Entenem que aquestes són dues eines clau que s’han de conjugar per no caure en visions essencialistes i estereotipades del gènere, del fet de ser dona o home. El gènere és un concepte en construcció, canviant i flexible, que no s’ha d’associar de forma determinista al sexe de les persones. Totes les identitats de gènere han d’estar incorporades i representades en la participació política, en la presa de decisions i en la construcció de la societat feminista que volem. El gènere, d’altra banda, no pot desvincular-se d’altres experiències múltiples. Cal integrar les desigualtats generades per les seves relacions amb la classe, l’ètnia, la identitat i l’orientació sexual, els cicles de vida o les diversitats funcionals. Cal fer visibles les dobles i triples discriminacions que pateixen les persones quan a les seves vides travessen o interseccionen múltiples circumstàncies de vulnerabilitat social generades pel sistema. En aquest sentit, radicalitzar la democràcia passa per remoure els sistemes d’opressió en què es troba inserida la política d’avui dia: l’heteropatriarcat, el racisme, el capitalisme i el classisme o els atacs contra el medi ambient.
No hi ha democràcia sense drets i llibertats fonamentals. En la Catalunya que volem construir crearem les condicions per garantir els drets humans, a l’igual que aquells drets socials, econòmics, ambientals i polítics que considerem bàsics per la dignitat de la persona i pel ple exercici de la democràcia. Així mateix, defensarem tant la despolitització i la total independència del poder judicial com la desjudicialització de la vida política. La Catalunya democràtica que proposem, per últim, no és una Catalunya aïllada i endogàmica, és una Catalunya solidària amb la resta de pobles del món, acollidora i pacifista.
En aquesta categoria encontraras aquestes aportacions inicials:
Radicalitat democràtica
- Diagnosi de Radicalitat democràtica
- Una democràcia plena
- Un democràcia més participativa
- Democràcia directa i iniciativa ciutadana
- Coproducció de polítiques públiques
- Sense equitat no hi ha democràcia
- Feminització de la política
- Despatriacalització de la política
- Democràcia interna i codi ètic
Ètica i transparència
- Diagnosi de Ètica i transparència
- Una ètica democràtica
- Una societat ètica
- Una democràcia transparent
- Una política neta
- Una deliberació informada
- Mitjans de comunicació
Administració pública
- Diagnosi de Administració pública
- Un administració en xarxa
- Un administració deliberativa
- Una administració no burocràtica
- Una administració social, ambiental i laboralment responsable
- Una administració per a la ciutadania
- Un administració que faci polítiques públiques
Memòria democràtica
Seguretat i justícia
- Diagnosi de Seguretat i justícia
- El dret a la seguretat ha de ser garantit
- Policia de Catalunya
- Terrorisme
- Una seguretat privada amb garanties democràtiques
- Una justícia eficaç, ràpida i transparent
- Una justícia propera
- Despolitització de la justícia
- Accés a la justícia
- Garantir els drets dels més vulnerables