La sobirania econòmica implica tant capacitar els municipis per donar les respostes que la ciutadania necessitem com establir marcs competencials democràtics més grans per poder construir una alternativa a la globalització neoliberal i a la devaluació d’estàndards socials. Catalunya ha de tenir una hisenda que permeti fer front a les necessitats del territori, sense oblidar la naturalesa solidària que ha de permetre compensar desequilibris econòmics interregionals entre els pobles de l’Estat espanyol i d’Europa. Caldrà fer servir aquest marc per posar en marxa polítiques contracícliques d’inversió i despesa que permetin amortir el gran cop de la crisi, i moure’ns en la direcció de la plena ocupació i el desenvolupament econòmic equilibrat i inclusiu. Hem d’anar més enllà de les restriccions fiscals establertes als tractats de la UE.
