Ja no ens serveixen els conceptes que relacionaven envelliment amb decadència, amb improductivitat o amb dependència. Tampoc ens podem deixar enlluernar per missatges que ens parlen de fer-se gran com si fos l’accés a una nova etapa de joventut daurada i plena d’oportunitats. La característica central del període que va dels 60 als 90 anys és la diversitat i l’heterogeneïtat i, per tant, cal tenir una mirada que reculli aquesta complexitat i construir polítiques que li puguin donar resposta. Creiem que només des de la proximitat serem capaços de recollir els diferents anhels de la gent gran i generar polítiques transversals i participatives en què els protagonistes directes s’hi puguin sentir implicats. Apostem per unes polítiques d’envelliment actiu que prioritzin els aspectes bàsics de dignitat i garantia de subsistència, mobilitat i salut; però també volem recuperar el gran capital cívic que representa aquesta part de la població a Catalunya. Totes les iniciatives que destaquen en els països més avançats en aquestes qüestions apunten a desinstitucionalitzar els instruments de resposta i afavorir dinàmiques d’autonomia i intergeneració que mantinguin la gent gran en els seus habitats personals i comunitaris, tals com: mantenir la població gran al seu domicili mentre es mantinguin les condicions vitals per poder-ho fer, facilitar la mobilitat i l’autonomia personal, promoure habitatges compartits amb serveis comuns o afavorir dinàmiques de cura comunitària que evitin la familiarització exclusiva.
