Entenem les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament com agents de canvi i emancipació, i en reclamem l’acció de transformació social. Tenen el seu punt de partida en la identificació de necessitats i estan estretament lligades a l’avaluació de l’impacte i la pertinència. Per això, necessitem que contribueixin a pal·liar les causes que originen les desigualtats, i en especial les desigualtats entre homes i dones. Defensem unes polítiques de cooperació sensibles als canvis, adaptables als reptes globals i a les necessitats que experimenten els agents d’aquest canvi. Una veritable política de cooperació ha de fomentar el pensament crític, l’emancipació social dels pobles i potenciar la capacitat de creació col·lectiva dels seus agents. En el món que volem construir les cures seran el centre de la vida i els drets humans, tant dels homes com de les dones, estaran plenament garantits, igual que aquells drets socials, econòmics, ambientals i polítics que considerem bàsics per a la dignitat de la persona i per al ple exercici de la democràcia.
