L’economia social i solidària pot ser una eina molt apropiada per a una intervenció econòmica basada en la proximitat i el desenvolupament local. La vinculació territorial dels seus membres, la utilització de recursos autòctons, la propensió a l’enxarxament des de la intercooperació o la resistència a la deslocalització són elements característics d’aquesta economia. Creiem que s’ha d’impulsar aquest àmbit, no només com a proposta democratitzadora i de millores laborals, sinó com a eina de transformació social clau tant en la reducció de desigualtats com en la satisfacció de necessitats. L’economia social i solidària concreta i posa en pràctica els valors cooperatius que l’inspiren. El model cooperatiu a Catalunya té una llarga història i ha assolit prou solidesa —diversitat, capacitat i implantació— com per reclamar una aposta decidida a nivell social, polític i econòmic. La capacitat de donar solucions, béns i serveis i alhora d’estendre pràctiques democràtiques, retorn social i arrelament al territori fan de les cooperatives una eina imprescindible per a la gestió del bé comú. Per assolir una major generalització del model cooperatiu apostem per la inclusió d’aquest model en els plans d’estudi, tant a nivell universitari com en la formació bàsica i també en l’àmbit de la formació professional. Al mateix temps, és imprescindible un nou marc legal català que doni àmplies facultats i capacitat d’autoregulació a les organitzacions. El model cooperatiu s’ha d’incentivar, s’ha de fomentar i no s’hi han de posar obstacles, com passa actualment. En aquest sentit, creiem que el cooperativisme ha de poder ser un model de continuïtat de l’activitat de les empreses en crisi.
