La cura de les persones ha de tenir un lloc central en l’economia. És un sector intensiu en treball, sostenible i no deslocalitzable. En els propers anys la necessitat social de cura seguirà creixent de manera exponencial com a resultat, entre altres factors, de l’envelliment demogràfic progressiu de la població. Caldrà promoure aquest creixement tot garantint condicions laborals, mitjançant els convenis col·lectius i altres mecanismes que siguin dignes i de qualitat. Caldrà, al seu torn, combatre l’economia submergida i la hiperexplotació laboral que caracteritza actualment el sector. S’hauran de defensar també els drets socials de les persones, majoritàriament dones, que en l’actualitat duen a terme el treball de cures de forma no remunerada i que pateixen la sobrecàrrega resultant en la seva salut, el seu benestar, la seva autonomia econòmica i els seus projectes vitals. La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col·lectiva.
