Diagnosi de Treball

treball

#1

El treball necessari per a la societat s’organitza a les empreses, però també a les administracions públiques, a les famílies, a les associacions ciutadanes… Des d’aquest nou espai polític lluitem per una dignificació de tot el treball, el productiu i el reproductiu. Això vol dir garantir condicions socials i laborals dignes, però també disputar el monopoli a la inversió amb ànim de lucre de decidir quins treballs mereixen ser reconeguts i retribuïts. Advoquem en aquest sentit per assumir de manera col·lectiva el treball de cura.

La globalització neoliberal ha utilitzat com a eina per obtenir guanys il·limitats la falta de regles de joc al món del treball, i ha destruït gran part de les regulacions laborals anteriorment conquistades. Vivim un procés de precarització del treball assalariat que té el seu origen en la capacitat de les empreses d’actuar globalment, fragmentar les relacions laborals, dificultar la capacitat dels treballadors i treballadores d’actuar i negociar col·lectivament i, alhora, esquivar i condicionar a la baixa els marcs de regulació dels estats.

Les profundes transformacions en el treball i les condicions en què s’exerceix han tingut efectes en la construcció de la identitat de les noves generacions. El procés de desigualtat extrema no és una conseqüència automàtica de les transformacions tecnològiques o econòmiques, sinó de les decisions polítiques que han permès que una minoria privilegiada hagi aprofitat aquests canvis per dinamitar l’acord social de l’estat del benestar. La substitució d’itineraris laborals integrats per una precarietat laboral permanent ha situat una gran part de les treballadores i treballadors d’aquest país en una inseguretat social i vital sense horitzó de canvi. Al mateix temps, hem de ser conscients que l’impacte actual i previst de la tecnologia i la intel·ligència artificial en el treball ens obligarà a repensar els models laborals, fiscals i de seguretat social.

A l’Estat espanyol —un dels principals laboratoris neoliberals dels últims anys— les dues darreres reformes laborals (la del PSOE el 2011 i la del PP el 2012) han estat una màquina de destrucció d’ocupació i han actuat com la major piconadora de drets socials i laborals dels darrers 30 anys. Davant del fracàs d’aquest model basat en la desregulació, la precarietat i els baixos costos laborals; apostem per crear treball digne, estable, segur, de qualitat i amb drets.