La Regió Metropolitana de Barcelona és la major concentració urbana de Catalunya, en un 8% del territori es concentra el 64% de la població de Catalunya. L’organització humana del territori, amb molta població i activitats, presenta relacions complexes, que signifiquen tant avantatges com possibilitats de feina, serveis o projecció internacional, però que també presenta coneguts inconvenients com la segregació urbana i social, la simplificació dels sistemes naturals per l’alta ocupació de sòl, la contaminació o la pressió sobre els recursos naturals (energia, aigua, paisatge). És un territori, que amb la ciutat de Barcelona al capdavant, ha d’empènyer amb força la nova alternativa de país. No s’entén l’espai metropolità sense la ciutat de Barcelona ni Catalunya sense l’espai metropolità.
L’àmbit territorial metropolità ha estat històricament un corredor pel qual transiten les grans infraestructures que uneixen Barcelona amb la resta de Catalunya, creuada per traçats de ferrocarril per autopistes i autovies, xarxes energètiques i d’abastament d’aigua, i alhora amb dues àrees funcionals estratègiques, com el port i l’aeroport amb unes condicions molt singulars de localització, amb bones opcions de desenvolupament però alhora amb impactes importants sobre el seu entorn. Aquestes infraestructures que faciliten la connectivitat i aproximen una gran diversitat de recursos a tot el país, han transformat la regió en un pol d’atracció d’inversions i una potent centralitat en el si I’arc mediterrani, però també aquesta sobreimplantació ha comportat la fragmentació de l’antic paisatge agrari.