El patrimoni natural de Catalunya té una gran diversitat geogràfica i ecològica, i gaudeix d’una notable riquesa de paisatges, hàbitats sòls i espècies. Un 65% del territori manté un alt grau de naturalitat, però alhora és molt vulnerable, per les grans pressions a què està sotmès. Més de 7 milions d’habitants es concentren en el 20% del territori, principalment al litoral i prelitoral. S’hi afegeix una alta proporció d’urbanització dispersa, una densa xarxa d’infraestructures lineals que fragmenten els ecosistemes i paisatges i una gran afluència turística —amb més de 20 milions de visitants anuals. El litoral i la xarxa hídrica estan fortament artificialitzats, amb milers de barreres ecològiques i platges en retrocés. Que els espais naturals protegits cobreixin el 31,8% de tot el territori català és una gran conquesta de la llarga lluita dels moviments ecologistes i les plataformes en defensa del territori. Però amb això no n’hi ha prou. Les polítiques de conservació del medi natural —insuficients i poc efectives— durant els darrers anys s’han esfondrat i desmantellat. El model d’administració pública del medi natural és burocratitzat, disfuncional, descoordinat i sense els recursos adients.
D’altra banda, la transformació i la despoblació del món rural dibuixa un escenari d’envelliment de la població i d’increment de la desigualtat de gènere, atès que les dones pateixen una càrrega important de feina productiva i reproductiva. Les polítiques agràries han propiciat l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera extensiva i han fomentat un model intensiu, industrial i globalitzat que provoca enormes impactes ambientals i socials negatius. Els paisatges agrícoles s’han simplificat amb els monocultius practicats als sòls més planers, perdent la varietat i riquesa dels mosaics de l’agricultura tradicional, que oferien hàbitats diversos i mantenien una elevada biodiversitat associada. A la vegada, molts usos agrícoles, ramaders i forestals han estat abandonats als sòls pendents dels vessants, on els paisatges també s’han simplificat amb una aforestació descontrolada que està augmentat exponencialment el risc d’incendis forestals i minvant els cursos d’aigua.