L’esclat de la bombolla immobiliària va evidenciar que l’accés a l’habitatge és un dret que a Catalunya no està garantit. Els efectes de la crisi hipotecària han estat demolidors i actualment veiem com la situació s’està reproduint en l’habitatge en règim de lloguer. Dins del context socioeconòmic en què ens trobem, de crisi perllongada, no podem limitar-nos a tirar endavant polítiques pal·liatives respecte l’emergència social, l’exclusió residencial i la pobresa energètica; tres conceptes que estan estretament lligats. Un cop comprovat el resultat de les polítiques assistencialistes que, lluny de solucionar el problema, l’agreugen encara més; hem de replantejar el model existent fins ara. Tot i les millores significatives que s’han aconseguit en els darrers anys gràcies a l’activisme social del moviment antidesnonaments, cal anar més enllà i fer realitat un canvi de model que, efectivament, garanteixi l’accés a l’habitatge com un dret.
