En els últims anys a Catalunya s’han aconseguit —fruit de la llarga lluita del moviment de dones i feminista— avenços en les polítiques públiques que han fet que els drets de les dones hagin passat de l’àmbit individual i privat a l’àmbit públic, amb la promulgació de lleis i mesures que han posat a les agendes públiques les discriminacions, desigualtats, violències i drets sexuals i reproductius de les dones. Malgrat aquests avenços, els reptes del feminisme estan encara a l’ordre del dia. En alguns aspectes tot just hem començat a caminar per sortir de la llarga nit del obscurantisme i la moral d’una societat heteropatriarcal en què el llegat d’una cultura catòlica ortodoxa encara és molt present. En altres, com ara la divisió sexual del treball, el canvi social i de valors és encara molt escàs.
Des de l’inici de la crisi de 2008 el sistema capitalista neoliberal ha articulat una ofensiva regressiva, imposant valors conservadors i exclusions sexistes que han resultat en l’enfortiment de la cultura patriarcal i masclista. Al mateix temps la globalització i el creixent pes de la societat de la informació suposen nous reptes per a la construcció de societats lliures de violència i d’explotació per raó de gènere. Els reptes, doncs, continuen. El feminisme té com a desafiament aconseguir la igualtat efectiva de drets de les dones en tots els àmbits i en tot el seu cicle de vida. També mirar el món amb ulls de dona, que vol dir donar valor a les experiències de les dones en totes les esferes de la vida i reconèixer la seva capacitat per poder estar en les decisions que fan moure el món. En definitiva, el feminisme proposa un canvi de relacions entre dones i homes, no basat en la subordinació d’elles a ells ni en les relacions desiguals i injustes de poder.
Reclamem així mateix la sobirania sobre el propi cos com una sobirania fonamental en el desenvolupament de vides dignes i justes, així com en la construcció d’un país que tingui com a eixos centrals la dignitat, la llibertat i la justícia de les persones. El cos de les dones ha estat històricament camp de conquestes, i ha estat objecte de maltractaments, violacions, explotacions i invisibilitzacions. Però també ha estat protagonista de grans transformacions històriques quan s’ha reivindicat com a subjecte de ple dret social, econòmic i polític. La conquesta de les sobiranies depèn, també, de la reivindicació de la sobirania sobre els nostres cossos, entesa com la capacitat de les dones a decidir, lliures d’imposicions i tuteles, de forma autodeterminada i emancipada.