Arreu del món, la ciutadania s’està rebel·lant contra el segrest de les sobiranies pels mercats globals i per unes institucions transnacionals antidemocràtiques. Ens preocupa que sigui l’extrema dreta qui més s’està aprofitant d’aquesta crisi: confrontar grups humans, tancar fronteres per a les persones i obrir-les per al capital és la base de la desigualtat. Per tant calen, més que mai, espais que defensin totes les sobiranies des d’una perspectiva internacionalista, pacifista i antiracista.
Des d’aquest nou espai polític comú entenem que, en un món enxarxat de múltiples interdependències, les sobiranies mai no són absolutes. Reptes com el canvi climàtic o la financerització de l’economia creuen fronteres. Per això defensem les sobiranies en xarxa a nivell global, és a dir, un món de col·laboració solidària entre iguals. Per aconseguir-ho, cal que els municipis, pobles i la ciutadania organitzada treballin a nivell global per construir alternatives des de baix.
Les relacions de Catalunya amb el Mediterrani, Europa i Amèrica Llatina són una part fonamental d’aquesta tasca. Hi mantenim vincles socials, econòmics i culturals i compartim el fet que els centres de poder econòmic consideren les nostres societats com a perifèriques i fàcilment manipulables.
Casos com el de Grècia, on la troica ha imposat austeritat i privatitzacions contra el mandat democràtic, no poden repetir-se. No podem permetre que les institucions de la Unió Europea segueixin actuant en favor de les elits econòmiques i financeres, segrestant les sobiranies de la ciutadania. No ens falten motius: l’opacitat en la negociació de tractats com el TTIP o el CETA; el bloqueig per part dels estats membres al fet que la UE aculli a les persones refugiades; la militarització de les nostres societats…
Hi ha un debat a nivell europeu i dins d’aquest nou subjecte polític sobre quines estratègies podrien servir per democratitzar el continent. Cal refundar la UE superant l’intergovernamentalisme insolidari, impulsant-ne la democratització i posant fi a l’austeritat. Només així podrem construir una UE vertaderament democràtica i amb més solidaritat política. Però això s’ha de combinar amb la consideració que la UE actualment té un disseny com a projecte deslligat del control democràtic i que, per tant, cal preparar el terreny per anar més enllà dels límits marcats pels tractats i institucions per construir, guanyar i recuperar sobiranies.
Aquest aprofundiment estratègic ha d’enriquir el debat sobre quina política vers la UE hauríem de tenir des de Catalunya i l’Estat, i presentar línies de treball a desenvolupar i valorar conjuntament, en el camí d’un procés constituent europeu, perquè sigui la ciutadania qui puguem decidir com ha de ser aquest futur.