Vivim en un context on les propostes i les respostes a la crisi i el canvi d’època han menystingut, quan no oblidat, la cultura. Una cultura que ha estat retallada, institucionalitzada i privatitzada, posant l’accent en el consum i la indústria i convertint-la en una eina de govern i en un recurs per mercantilitzar els valors, els sabers, la creativitat i l’educació. S’ha invertit en equipaments però s’ha retallat en investigació, difusió i promoció cultural; creant un model molt poc sostenible. Tot plegat ha portat a la precarització dels treballadors i treballadores de la cultura i a la pobresa cultural. Cal posar en valor la cultura com un bé comú al servei de la societat i com un element clau per sortir de manera diferent de totes les crisis. La cultura —juntament amb l’educació, la salut i l’acció social— és una de les polítiques troncals del benestar i la cohesió social Sense cultura la ciutadania d’un país no pot arribar a ser lliure. Sense cultura no podrem construir un país en comú.
