Més que una unitat geogràfica, viscuda social i políticament, les comarques centrals de Catalunya esdevenen un mosaic de realitats territorials que comparteixen dèficits —«pati del darrera» de les províncies de Barcelona i Lleida— i fortaleses —diversitat d’àmbits econòmics i un grans patrimonis naturals, culturals i socials—. Des d’un espai que pretén construir un país en comú cal situar en l’horitzó, la perspectiva d’un procés que permeti revertir, també a les comarques centrals, les desigualtats ambientals, socials i territorials, mitjançant l’avenç cap a una sostenibilitat integral i una economia més plural i transformadora. Els sistemes urbans i territorials diversos de la Catalunya Central, enxarxats des de la seves autonomies, poden esdevenir espais de bon viure, amb un protagonisme important en una Catalunya més i millor redistribuïda.
