Volem una cultura que sigui pilar del benestar i que lluiti contra les velles i les noves formes de pobresa i desigualtat. A la pobresa i a la desigualtat econòmica i social cal afegir-hi la pobresa i la desigualtat dels sabers, l’analfabetisme tecnològic, de les humanitats i de la ciència; la pobresa de no posar en valor la diferència, la pobresa a la diversitat cultural, la pobresa al coneixement, la pobresa al gaudi en les arts… Defensar la cultura és lluitar contra les diferents cares de la pobresa. La inversió en cultura, en definitiva, és posar la ciutadania en el centre, oposant-se d’aquesta manera a la cultura-marca i la cultura-consum.
