El racisme és un sistema estructural que impedeix a un sector de la població l’accés a determinats recursos i legitima l’estratificació social. El racisme institucional s’ha de combatre d’arrel, revertint l’enfocament de les polítiques migratòries i d’estrangeria. El racisme social, la xenofòbia i la islamofòbia són malalties socials que legitimen la discriminació i infravaloren persones negres, estrangeres, gitanes, musulmanes o amb fenotipus i religions diferents del que es considera la cultura hegemònica euroblanca de les elits classistes i racistes. L’antirracisme és una manera diferent de veure i percebre el món i la societat, des d’una posició contrahegemònica i descolonial, que s’ha de promoure des de l’emancipació i l’empoderament de les persones racialitzades, discriminades i segregades. Un objectiu important de l’antiracisme és impulsar polítiques de revisió i reparació de la colonització europea, un deure i compromís que aquest nou espai polític no pot descuidar.
